dimarts, 4 d’agost de 2009

Abandoned as a summercat

Cançons de l'estiu, és el primer q ens ve a la ment quan escoltem la cançò de summercat, més coneguda com la del "tonight" ja q ix a un spot publicitari, i aquesta sembla una cançò estiuenca plena de marxa q ens parla de l'estiu en general, tot el mòn balla i pareix que s'ho passa d'allò més bé, però en realitat no parem a pensar q diu realment. És realment una cançò molt trista però el ritme tan alegre no ens deixaria imaginar-ho mai, i realment a mi també em fa sentir-me un "summercat". Supose q sol passar quan t'interesses per la lletra i el significat de la cançò, moltes voltes et sents perplexa i és el q m'ha passat, no m'ho hauria esperat mai en la vida: en forma de resum podria dir que es tracta de que, com jo, estimes algú que no vols deixar anar però que s'encabota en que ha de ser així perquè no pot anar, és dificil simplement. I et qedes pensant: i si hagueres de ser tú el que haguera d'inventar la bombeta que hauria sigut dels lectors nocturns?
Però no és res més q això, sentir-se un "summercat" perquè no pots fer res, sentir-te d'alguna manera i esperar q l'estiu vinent o a l'entrada de la tardor et convertisques en un "autumcat" i saber q així roda la mola, i apendràs que és així, i en pau. Al cap i a la fi hi hauràn molts més "summercats" repartits per ahí, i a mi m'ha tocat ser un d'ells.
Crec que gràcies i tot poder saber com em sent, m'ha costat molt i açò portarà rastre, no ho assimile, les excuses, i sobretot les barates, em sonen a brisa de mar..

dijous, 23 de juliol de 2009

És la primera vegada que escric aci, ni tan sols sé massa bé com funciona, he creat un munt de direccions de tots els programes informatics socials que m'han presentat però aquest l'he descobert sola i em sent sola i em sent trista, aquest racó será meu i només meu, amb reflexions sense noms. Ni tan sols espere que ningú que em conega el trobe, o almenys sapiga que soc jo la que s'amaga darrere del teclat perquè sencillament em dedique a escriure sense més. I tampoc no és que m'atrevisca a dir aquestes coses si la gent sap que sóc jo la que les dic.
Espere que com altres vegades he intentat fer a altres llocs la gent simplement es pare a llegir i em diga: no m'agrada com ho has escrit, no té sentit i no sé que vols dir, o m'agrada allò que has dit com ho has dit.
No vaig a enganyar a ningú, simplement comentaris de gent que no conec ajuden a millorar, perquè quan li escrius alguna cosa a algú que estimes i només et sapiga dir "que bonico" sense dir-te com l'ha fet sentir m'entristeix molt, i necessite per damunt de totes les coses que allò que pense no es quede a un racó, oblidat, amagat, necessite escriure, necessite reflexionar sola vora el mar..