dimarts, 24 d’agost de 2010

Preparar la tornada

A les nits, a les nits que entren per la finestra i em fan eixir a xafar el món real, son aquestes nits les que em conviden a escriure, bé, si se'n pot dir escriure a premer botons a un teclat.

Fa ja temps que no visc, fa temps que em trobe sumergida en algún món pararel en el que no acabe de sentir com em rellisca l'aigua per la gola ni com viatja el meu alé.

Fa temps que el meu alé s'amaga, com si ni tan sols jo havera de saber que está ahí, i aixina estic, no diré sóc perquè suposaria un estat permanent, però ara mateix això és el que es veu: una figura que romàn sense saber massa bé cóm ni perquè, i el que és més important, cap aon.

L'aire entra per la finestra, com la nit, i fa voltes per la cambra mentre jo estic quieta, inmòbil.


He decidit tancar la finestra, potser fa massa calor i l'aire ha de fer voltes per fora, estar quiet dins la meua habitació, en definitiva intercambiar els papers.


Potser ara mateix no és el millor moment, però és el millor moment per decidir que ha de ser el plà més inmediat, preparar la tornada.

dissabte, 14 d’agost de 2010

Farta, empalagada

Entre soroll i perfum de polvora desistisc de seguir sense gana la bandada de gavines que van a parar al mateix lloc, possiblement ara no m'abellix dibuixar cap somriure desganat i trist, anar de festa sense res que cel·lebrar.
Potser només vaig per seguir el comboi (paraula encisadora) però desitge que acabe com més prompte millor.





Mirar el món i no sentir res.