diumenge, 5 de setembre de 2010

Nucs.

Potser, així estem tots, dins d'un embolic, com una pilota de fil, al mig, enmig.
És possible que durant un temps ens trobem fora del enrenou. Ens sentim sols, abandonats, allunyats, ignorats. No formem part de res.
Fins que reps un correu, un missatge, una cridada de teléfon, una visita.
Et rescaten, s'empenyen en que formes part d'aquell caos que t'has perdut i t'obliguen a tornar-ne al cau.
- Per què no ixes? He de contar-te moltes coses!
Potser ara me's impossible, però promet fer-ho aquesta nit.
Havia oblidat que hi han moltes coses que em passen a l'esquena, però potser ara no és el moment. Faré una excepció per no perdre el fil, com una novel·la.
- Anit vaig clavar la cullerada. Vaig fer un comentari... - i ha deixat la frase a mitges.
No és culpa teua, potser tu has fet el comentari però estàs fora del bollit, només ho has vist, no has participat. Si esclata, i potser ja ha començat a esclatar, anirá tot rodat. Temps al temps.
Mentrestant, pregarem que no es trenque, o millor dit, que no rebente, i seguirem com retransmiteixen el partit.