divendres, 26 de novembre de 2010

Assaig-error

Respira. Sempre hi ha una alternativa. Haurem de baremar les conseqüències de totes elles i decidir. Deixant a banda o no les decisions sistemàtiques. Però puc equivocar-me? Certament, és una evidència que, tinc dret a fer-ho i a rectificar també. Canvie de costums, sense pressa, poc a poc, triant-los amb cura i sobretot, a base d'assaig-error.
Parlem-ne de l'assaig-error, em sembla curiós i m'atrau d'allò més. És el métode que utilitze per excel·lència, o com ma mare diria, per sistema, perquè si algún día faig un màster hauré practicat ja amb el de esvarar-me. A mi m'agrada anomenar-ho patinar que queda més artístic i plena curriculum.

No ho puc evitar, em perd la boqueta, i provant algún día trobaré les paraules que hauré d'esborrar definitivament. De moment tinc una auto-sensació de poca-traça que vos deixaria bocabadats. I és la sensació de saber molt bé, que es vol dir i dir-ho de la pitjor forma.

Entra en joc, la sensació de l'altre, que perceb les meues paraules segons la seua perspectiva de vida, que ni de lluny s'assembla a la meua. Aleshores es produeix la típica escena cinematogràfica de mirades assasines de l'oest que pregunten:


- M'estàs desafiant?


La següent fase és la resposta a la pregunta formulada abans, exacte. Un contra-atac. Un contra-atac a què? A les meues paraules, que com el nom de la resposta indica, se suposa són un atac.

Retroalimentació. Comença altre contra-atac al contra-atac primer. Y así sucesivamente.
Segur? Estic disposada a que es retroalimente? A que no acabe mai? No busque un desenvolupament en forma de cicle, busque un desenvolupament lineal, que em done marge a la evolució.
De moment, no puc exigir res. Bé, seguint la norma de "tenir dret a rectificar" de moment no, mai podré exigir res. Com a molt podré demanar, i per a poder demanar, primer hauré de fer. Després la resta.
Ara ja hem cumplit, i qué podem demanar? Res si no hi ha interés. Abandonar fins que, torne l'interés i deixar en reserva el pròpi, per a no balafiar principalment.
Fins ací la teoría està clara, a la práctica potser necessitem paciència i constància, potser un poc de temps per prendre eixes dos coses i seguir el procediment.
Continue en stand by, esperant el moment de continuar posant en moviment el meu interés.