dissabte, 6 de novembre de 2010

Només puc dir.

Podria dir moltes coses. Però no sabria quines de totes dir, només puc dir que se'm escapa la raó. Hi han hores bones i altres no tan bones, sempre que em falta. No la trobe, ni buscant-la.
Podria dir cent vegades que sí, que ho entés. Però no hi ha manera.


Caminava per la vora de la platja. Em vaig llevar les sabates i m'hi vaig endinsar. Em feia por, puc acabar mullada. Només em volia banyar els peus, i després vaig acabar amb els pantalons xops. Ixirem fora. No sabia si estava més banyada del que volia, o per contra en necessitava més i acabar-ho del tot. Estava un poc atabalada, i ens sentiem indecisos.


De moment no em vaig parar a pensar-ho. Vaig decidir continuar amb el que teniem pensat i més endavant ja decidiriem si tornariem a llençar-nos a nadar.
Jo pretenia aplegar a la matinada a la platja de nou, mirar com eixia el sol, tots junts, sentats a l'arena, i en eixe instant llençar-nos dins sense pensar.
Però la nit va acabar abans d'hora, ens n'haguerem d'anar i allò que havia pensat i desitjat no ho férem mai.

Encara em vull llençar dins la platja amb roba.