dimarts, 2 de novembre de 2010

Sempre

O el que és equivalent, coses que mai canvien. Donar, rebre. Respirar i vore sempre la part bona, encara que podria haver sigut millor. Deixar a banda la primera reacció, (que és sempre la que no controlem) i alegrar-se'n de les segones o les terceres (que són les que es fan amb intenció).
Veure que, és aleshores quan, la resposta a les nostres reaccions ens empenten a no perdre allò que haviem deixat oblidat.
És exactament, el que tinc ara en ment, per ocupar el temps, per ocupar la ment, recuperar totes les relacions apartades, oblidades o abandonades, fer-me un "café" amb totes i cadascuna d'aquelles persones a les que, ara he deixat un poc de banda.
Aquelles persones amb les que, d'una manera o d'un altra, vaig tindre una conexió. Bona o especial, però al cap i a la fi, conexió que és l'important.

1 comentari:

Anònim ha dit...

El dret a equivocar-nos és el que ens fa humans, el dret a rectificar, a escriure una i mil voltes un comentari de unes poques línies, escriguent primer alguna cosa massa graciosa, després alguna cosa massa trista, y finalment açó,un breu comentari en el que espere que quede clar que no ha sigut el resultat de una idea fugaç o una primera impressió banal, sino d′unes idees meditades, cuinades i parides en gelat,fruit de uns instants de reflexio, després dels cuals és quan podem dir sense por a equivocar-nos que hem dit el que realment pensavem.

Sempre Conectats a la gran wifi que es la nostra amistad!