dimecres, 1 de desembre de 2010

B.

M'asalta hui el record d'un home que em va marcar com cap altre ho ha sabut fer.
Li escric hui, en una nit tan freda com la nit en la que el vaig conèixer.
L'home del que parle potser que siga el que m'ha inspirat per a escriure més que cap altre, un home misteriós com pocs en podré trobar. I allò que sentiem, i allò que teniem crec que mai ningú ho viurá.
No parlem d'una relació a curt plaç, efímera i buida, tampoc de les intenses i apasionades. No parle dels pactes carnals, tampoc de les relacions d'amor etern.
Mai vam parlar d'amor, però en l'aire hi havia alguna cosa que no sabré mai com descriure. Ens estimavem, o allò semblava. No ens estimavem apasionadament, encara que podria haver estat bé. Era una estima pausada, calmada dins d'un pacte implícit de no dependència. De llibertat conjunta i mutúa. Potser no siga la millor manera de descriure-ho, però no trobe altra forma. Allà hi havia respecte i protecció. Jo l'estime avui com aleshores, el respecte de la mateixa manera i el protegisc. Mai hi haurá altre com ell, i en la meua presència no consentiré mai que diguen res sobre la seua persona.
M'agradava que, vingués a l'eixida a buscar-me i em fera un bes tímid, curt. Mentrestant em mirava trist, seriós, com sol estar sempre i jo reia, ell em veia somrient. Ningú m'ha fet somriure així, i des d'aleshores isc en més fotos rient. Gràcies a B. M'agradava abraçar-lo també, es sentia afalagat i avoltes també reia. No li ho vaig dir mai, però reia poques voltes i quan ho feia estava molt més guapo.
Ell es sentia afalagat cada volta que li escrivia alguna cosa, avoltes no el podia deixar de mirar. Últimament no puc deixar de pensar en ell, crec que si sabés que he tornat a escriure sobre ell es sentiria confós. No li agradava i em va demanar que no ho tornara a fer. Potser es sentia nugat, i més d'una vegada el vaig impressionar. Esperava respostes lentes i discusions llargues, però tot era fácil i ràpid. Eren sensacions que tenía, sensacions que no se m'han esborrat.
Jo el trobe molt a faltar, tampoc li ho he dit. Crec que l'altre día ho va notar, crec que ell també té ganes d'abraçar-me.
Doncs bé, mai trobaré res com ell, com allò que teniem.