dilluns, 13 de desembre de 2010

Take a chance on me

L'esperava com sempre, com cada nit. I no deixava de pensar que hauria de persistir i no abandonar, de fet era el que millor se li donava, almenys en aquests casos.
De vegades es sentía un poc ignorant, de cop i volta pareixia que ho necessitara tot explícitament. Ja no era capaç d'acabar mentalment frases que acabaven amb punts suspensius, i encara que podría suposar que aniría al darrere prefería preguntar per si de cas.

Xafar segur i no fer presuposicions. Encara tremolava un poc, però havia decidit seguir endavant, deixant a banda tot allò que pareixia llençar-li cordes a les mans.
De tota manera havia de confiar, i confiar significava haver d'esperar, no se sabía ben bé a qui, ni a què, còm, ni quan. Només esperar, sense apretar.
Estava aprenent, pareixia fer-ho bé i algunes voltes es permetía cridar:

"Encara estic ací!"