diumenge, 30 de gener de 2011

Començar

Viatjar en bus, com ho feia totes les setmanes. Intentant llegir, intentant sentir música. Intentant no dormir. Però sabia que era inevitable i no tardaria gens. Amb els ulls tancats i el llibre sobre les cames amb un dit dins marcant la pàgina on s'havia quedat, pensava. Pensava i sabia que havia encetat una nova etapa, volent-ho o sense voler. No solem triar, ens adaptem a allò que ens arriba i decidim la manera d'adaptar-nos. Tant de bò fora tan fàcil com tancar un llibre que has acabat de llegir i olorar la coberta del següent. Sembla que es tracta d'un camí. Són camins. No hi han destins finals, només parades entre l'enllaç amb el següent.




"Començar és continuar un final."


Posar un punt.


Punt i apart.


Continuar.


Per nous camins.


"Mai no és massa tard per tornar a començar".

1 comentari:

Olguen Dalmasas ha dit...

Ja ho deien l'Alba i el Dídac (i que va trobar l'Olguen Dalmasas), és un mecanoscrit del segon origen, sense obviar el primer, però reiniciant un segon.
m'agraden les teues entrades.