divendres, 7 de gener de 2011

El cor de la dama de gel

- Dis-me qué faig ara? - va dir el cor de la dama de gel.



Ara estàs al principi, al principi de tot. Quan no saps qué escriure, quan escriure qualsevol cosa sembla perillós. Quan no t'atreveixes a dir res. Quan voldries fer un món de paraules que voltaren en espiral i l'envoltaren.

No cal que dir res, no serviría de res. Ja has emprat moltes paraules en va. Paraules que l'aire s'ha endut, paraules que s'han esborrat, paraules que teníen la teua esència. Paraules que eren tu, paraules que es van quedar esperant qualsevol cosa, el que fós.

Jo deixaré que una llagrima regalime per la volta de la teua galta. Esta volta sí, jo també ho faria si veiés com aquesta història es desagna.

Aquesta història es desagna sola i trista, poc a poc, mentre la seua mitat s'allunya.

On estará? Qué estará fent? En què està pensant ara?

Preguntes que mai t'havies fet, perquè les preguntes que no es deuen fer tenen respostes que no volem sentir.

Respirará amb avidesa sabent que només li queden uns últims sospirs. No importará, de tota manera estará sola quan arribe el moment, tremolará per última volta mentre la por disfresada de tristesa envaeïx els seus ulls.