dilluns, 10 de gener de 2011

Fins després


Supose que sabrás que eres tu qui a voltes, quan menys ho espere em sorprens i re-apareixes.

I pense tot allò que vaig viure, tot allò que un día em va dibuixar un somriure i que d'una ventada ho va esborrar sobtadament. De totes aquelles coses, vaig resorgir i ara sóc com em conèixes hui. Queda molt per caminar, un carrer sense fanals i de sobte una claror que enllumena el camí.

Espere que sàpies que eres tu, quan la llum comença a apagar-se. Quan pareixia que ja no quedava ni un raig. T'espere i m'esperes, et busque i em busques. Ens trobarem, abans o després. Deixaré l'andana on tant vaig sospirar i correré cap a tu. No me'n he anat, no me'n vaig anar mai. Estaré ací, on ens vam dir l'últim fins després.