diumenge, 23 de gener de 2011

A la dona de rosa

Vos presente a la dona de rosa, és aquesta que ix dibuixada a l'esquerra.

Jo l'estime, com estime molta altra gent, però el que diferència la dona de rosa de tota la resta que també estime és que no la tinc tan a prop com desitjaria.
La dona de rosa, és una dona fugissera que sempre té mil coses al cap i mil voltes més vida social que jo.
Supose que, quan creixem la vida ens empenta per camins diferents i ens deixa un punt de trobada. Però a mi el punt de trobada se'm queda menut i m'agradaria passar més temps amb la dona de rosa, que ha de partir el seu punt de trobada amb molta altra gent.
Sé que ara, hui dia, la dona de rosa és feliç. Ha trobat la manera de, fer que els seus dies estiguen plens de llum i de somriures. M'agradaria compartir molts més somriures amb la dona de rosa, perquè, si he de confessar, confesaré que la veig poc.
Aquesta dona de rosa, mai no es dóna per vençuda i me'n alegra molt que, a pesar de saber que sóc una impuntual i que mai estic a punt, insisteix en passar per ma casa i una i una altra vegada. I baixem carrer avall juntes.
Supose que això es fer-se grans, saber que, passen els anys i ella mai no deixa de buscar-me, i cuidar-me com un dia ho va prometre. Podria dir tot allò que ella ha fet per mi, i supose que ni ho recordará, però diu molt de per què l'estime.
I supose també que això és tenir-la per sempre.

1 comentari:

Nerea ha dit...

ooooohhhh!! :)
qe guaaai pauliii!
meu podries imprimir o alg i meu guarde de recuerdo noo??
sta sux xulooo!
i qe sapies qe io tmb t'estime moltissim..
i ncara qe sempre el pille en pijama, continuaré pasant a x tu 1 i mil voltees ejej!
bseeeets!!!