divendres, 14 de gener de 2011

Rigor mortis

Sent com el meu cor batega molt depressa i em sembla que se'n ixirá del pit. Tremole i el desconcert va instalant-se al meu cos.

Poc a poc, he vist com petits obstacles que anaven apareixent els feiem fugir de la mateixa manera que venien.

Però tinc una miqueta de por. La por no és roïna, la por apareix quan és pot perdre alguna cosa. Si puc perdre alguna cosa significa que abans la he de tindre. De manera que, així és, ací està, bastant tangible.

Em fan por els principis, no ho puc evitar. Sobretot em fan por els principis quan no sé quin tipus de principis són, quan no sé de qué son exactament.

Deixar-me dur, deixar-me portar.



El llit és el lloc més tou, més acollidor i sobretot, el més ideal per a fer la cullereta. Ahir vaig anar a provar un matalàs nou ja que l'altre se m'havia espatllat.

- No, sentada no. Has de gitar-te.

I allà estava jo, rígida. Digna de foto funeraria. Cadavèrica. De segur que em podríen haver alçat com un mort! Com quan feiem exercicis d'educació física.

Ho lamente molt, no podré relaxar-me sobre el matalàs fins que no acostume a deixar-me caure.

Paciència, només demané temps i paciència.

1 comentari:

Anònim ha dit...

VISCA LA DAMA D'AUXERRE! :) Com m'agrada el teu bloc!