dimarts, 25 de gener de 2011

Ser vent, sentir-se vent

I ara hi han mil coses més importants però les ignore totes. Al cap i a la fi, un dia sense avisar vaig decidir canviar les meues prioritats. Esdevingueren coses intangibles, immaterials i d'àmbit no formal.
Des d'aleshores m'he donat compte que els dedique el major esforç i la major part del temps.

Tots i cadascún dels dies. Altres més visible, altres menys. Però tots els dies.

Com els dies en que desitge eixir de casa i plantar-me a la porta de ta casa, proposar-te que anem al cine. I ho pense, aci a casa, jo sola, sense que sàpies res. Potser només t'havera enviat un missatge que no hagueres respost, segurament haveres anat però no amb mi. I possiblement hi ets mentre jo voldria ser allà. La pel·licula deu haver començat fa ja una hora, però encara ho pense. De tota manera no podria haver anat, però no deixe de pensar en les ganes que tenia de dir-t'ho.

Alguns dies seré tempesta, i altres rellamps. Un dia seré ventada i d'altre només una suau brisa que t'acaricia sense que te'n adones, sense saber que ho està fent. Avui sóc brisa desitjant haver sigut tempesta.

1 comentari:

Olguen Dalmasas ha dit...

Si dient-li aquestes coses, no aconsegueixes que vaja amb tu al cinema, o on tu vulgues...
Ets el descobriment del dia.
:)