dimecres, 2 de febrer de 2011

Dia 3: Dia de visites

B. em veu des de dins de la seua classe, hui hem anat a per ella. És dimecres, dia de visites i hui, a pesar de que no té classe per la vesprada no la voré massa encara que insisteix en que juguem.
Somriu enjogassada mentre crida el meu nom amb la bufanda a les mans.
De camí va cantant per convertir-me en una bruixa primer, una granota després i besar-me la mà amb la que la porte mentre em diu que m'estima.
Té un somriure molt bonic, espere que no el perda mai.

Després de dinar, uns es posen a fer els deures, altres se'n van i altres mentre esperen volen que juguem. A. i B. estàn al comedor amb mi, i com sempre B. reitera q juguem a alguna cosa. El seu germà A. veu que estic esgotada i sense idees, de manera que es posa a fer-li cares i ella riu, riu amb moltes ganes. Però no se'n oblida i torna a l'atac. No recorde com es juga a nines i pareix que s'entristeix quan li ho comunique.

- Y ¿a qué sabes jugar tú?

-Si que recorde algunes cançons per jugar. Vine aci al terra. - em mira amb poca convicció, però segueix al seu germà i seu amb nosaltres- Peu de gató, de María del Cantó, a sa mare Magdalena tots els peixos acudixen i el més xicotets de tots balla balla més que tots...

Demà els ensenyaré el ball de la Polca, m'agrada veure somriure a B. com jo ho feia.