dissabte, 5 de febrer de 2011

Mirar el món i no sentir res.

De vegades no ens queden ni ganes ni forces per a continuar volant. Mirar el món i no sentir res. Repetia eixa frase cíclicament i sabia que era l'inici d'una nova temporada quan aquesta retornava a la seua ment.
Les ales de Colometa no tenien ni ganes ni forces per a continuar volant. De manera que no les batia per a aconseguir altura, només deixava que planejaren sobre el vent que bufava en alguna direcció, no importava quina.

Només li quedava no deixar-se morir a qualsevol racó, xafar el carrer i saber que tenia tasques pendents.
Colometa poseia com a tret característic la indecisió, el desconcert i la por. Havia de deixar-ho tot molt ben lligat abans. Però era com mirar l'escriptori i observar la pila de llibres i papers que hauria d'emplenar primer.
Com demanar-li a Colometa que volés sense cap destí? Sense cap objectiu ni motivació?
Colometa desitjava tornar a tenir obligacions i tasques pendents per a deixar de pensar, deixar de pensar que no tenia cap motiu més per continuar endavant.