dissabte, 26 de març de 2011

Bipolar

Recordeu aquesta mítica escena d'Shrek? Doncs jo començe a sentir-me com el pardalet. Mai he sabut callar, tinc la boca massa gran. I si no ho dic rebente. Com el pardalet.
I últimament des que vaig tancar per vacances he dit més destrellats dels habituals. I clar, eixes coses es paguen. Escriuré sobre aquestes mítiques cullerades que he anat fent. M'han donat molt que pensar. Per tant, no han estat unes vacances sino més bé un temps d'auto-censura. Masoquisme total i absolut.
Reconec que el projecte que estem portant avant avança de la mateixa manera que si no havera "abandonat" el blog, per tant, a veure si d'aquesta manera, ja que em costa molt escriure en aquell estil, escriure ací m'ajuda a sentir-me menys muda.

Xafar el poble, veure el sol al cel. Com traure el cap de la piscina i, mullada, fer un glop d'aire fresc amb perfum a atmetlers i pà acabat de fer.

- Sssschiisssst!

Sí, induptablement he tornat al poble. I ja fa bon temps.

2 comentaris:

jorditib ha dit...

Dues coses que compartim, no callar ni sota l'aigua i l'autocensura.

Salut i sort

Miss Yuste ha dit...

Espere que no rebentes com el teu amic, el pardal... Que no pots evitar obrir la boca? Al contrari, saps que pense que calles massa i que t'has de fer respectar, perquè la societat encara que no ens agrade tendeix a atacar a aquells que creuen, no mossegaran.

Evidentment, un dia rebentaràs com el pardal si no t'acostumes a fer petites passes. És com un terratrèmol: si la corfa terrestre acumula molta tensió és pitjor el desastre que si va alliberant aire cada cert temps.

No deixes el bloc.
Les dones estem capacitades per a fer vàries coses a la vegada :)

Jo també sóc un pardal com tu. Hem de buscar un niu per a les dues i altre pardal. No sé si m'entens xD

Muà :)