dilluns, 18 d’abril de 2011

Aparentment buit, aparentment silenciós.

Una habitació, aparentment buida, silenciosa, amb només el xiuxiueig d'unes tecles d'ordinador.
Allà d'on provenia el ritme de les paraules que s'ajuntaven a la pantalla, una figura, aparentment buida, aparentment silenciosa, sota la llum d'una lampareta d'estudi.

Un rostre aparentment buit, aparentment silenciós, mirant un suro, impassible, inexpressiu.
Un suro, plè, vessant, de cartells, de notes, d'etiquetes, de rebuts de sopars, d'entrades de musicals, concerts, monolègs i teatres, bons sense bescanviar, entrades de cine i algún horari.
Mitja vida en papers. Sense fotos, sense cares, només llocs i dates.

S'alça de la cadira i tanca la porta, intentant conservar l'absència de l'estança.
Mira el carrer per la finestra, i el fanal taronja del carrer saluda amablement, com totes les nits.
Segueix mirant el suro. Milers de moments, persones, dies de somriures i dies de... menys somriures, dies de somriures que ara li provoquen altra cosa. I un sobre de sucre, d'aquestos que porten frases que et turmenten dia i nit.

Intenta no pensar en les coses que ha anat canviant del seu suro. Coses que no podria suportar veure dia rere dia, nit rere nit.
I de sobte, cada rebut, cada etiqueta i cada entrada esclaten en crits al seu cap.
Rialles, mirades, gestos, carícies, paraules i algún bes. Sobtadament es posa les mans al cap, intentant tapar-se les orelles d'aquestos crits, que només són records entremaliats, de dies diferents, de persones diferents, i tot a la mateixa vegada.

L'estança continua buida, silenciosa. Però només és això, una habitació aparentment buida, aparentment silenciosa.

3 comentaris:

Josep Francesc Bisbal i Chinesta ha dit...

Hola, sóc el teu troll preferit

Colometa ha dit...

Ai Bisbal! Quines coses més boniques que em dius!

Anònim ha dit...

Terrific work! This is the type of information that should be shared around the web. Shame on the search engines for not positioning this post higher!