dissabte, 23 d’abril de 2011

Contes de dracs i prínceps

Fa molts anys, una drac i una princesa compartien castell, ja que la vivenda s'havia posa't pels núvols. Compartien les despeses de llum, aigua i gas. Compraven aigua i es repartien els torns de neteja. La princesa pelava creïlles amb la peladora 2000 i la drac les fregia, també jugaven a conillets a amagar i a les cartes.
A la nit, la princesa es dirigia a la torre que li havia tocat per sorteig com a habitació i el drac reposava baix, a l'entrada-menjador perquè necessitava molt d'espai. Havien fet de la planta baixa un espai diàfan com si fós un loft, perquè eixes coses són les que s'estilaven.

Un día, el drac va obrir el seu e-mail i va rebre unes propostes interessants d'invertir el seu temps, estudiar alguna titulació universitària, ajudar a repoblar les serres cremades, passetjar gossos, apagar incendis o protestar per la tancada d'emisions de TV3. I va decidir que estaria bé conèixer algú amb qui passar les estones en què discutia amb la princesa, algú amb qui despotricar de quan la princesa s'oblidava del seu torn de neteja o la bonegava per rotar després d'haver menjat.
La princesa va dir que havia d'eixir a pagar el rebut de l'internet i va eixir com sempre, a la perruqueria, a tenyir-se rossos els cabells altra vegada i a que li posaren unes extensions noves.

Els dies passaven al castell d'alquiler, i la drac passava poc de temps amb la seua companya.

- Per què has tardat tant en tornar hui? Volia que soparem juntes! - Replicava la princesa.

- He tingut un dia esgotador a la facultat, me'n vaig a dormir, vaig a per un taronger per a fer-me un suc abans, tu en vols un?

La princesa va arrufar el morro, va creuar els braços i va girar el cap.
Mentre la drac eixia amb la bossa de brossa al carrer i buscava el taronger, la princesa es tancà al bany a seguir amb el seu ritual de cosmètics nocturns.

- Toc, toc!

Van sonar les portes del castell a l'endemà. La drac va obrir un ull mandròs i tota despentinada va dir:

- Qui és?

- Sóc el princep que la princessa va demanar per cataleg.

- Princessssaaaaaaaa! Tuuuuuu vaaaas demanaaaar reeeeess per catàleeeeeggg?! - va cridar la drac pel corredor.

- Sí! Una princesa ha de tenir un nòvio que li demane la mà al seu pare, la convertisca en la seua esposa i li done fills. Pregunta-li com és, per comprovar que no s'han equivocat mentre jo em pentine i em maquille.

El príncep, va alçar les celles, va sospirar, va mirar al cel i finalment va dir:

- Sóc un model convencional de príncep, així com es pot obervar les característiques físiques són metre vuitanta, de cabells rossos, ulls clars, verds o blaus a convenir, sóc també un model que inclou lentilles de color i fins i tot de fantasia, d'aquestes que tenen forma de cor, per als moments més romàntics i tendres. De constitució atlètica, ben musculat. I adinerat tal i com indica la meua condició de príncep.

La drac va alçar una cella, perplexa davant de tal escena. Pensava que devia estar en algún conte, perquè era del tot subrrealista i que possiblement només fora un malson.

- I ja està? No em pot dir res més sobre... vosté? - No s'atrevía a donar-li condició humana, devia ser algún tipus de robot programat per la empresa a gust del consumidor.

- Porte l'albarà, pots fer-li una ullada si et ve de gust.


"Príncep de fades, versió princeses cosmopolitan o glamour, no aptes per a les lectores de la Bravo o la Super Pop, per a eixe tipus de lectores tenim un model Justin Bieber.
Aquest model satisfà totes les necessitats d'una dona dreta i feta com vosté, sobretot perquè és el que més diners té. És per això que va ser creat com a androide biòtic amb bífidus actiu i compte bancari multimilionari incorporated.
És un subjecte característic de les discoteques del tipus Pacha i que acostuma a usar trajes o capes de firmes tals com Tomi Jilfiguer, Blueberry, Laposte i/o semblants. Indispensable que siguen suficientment estretes per marcar. La gomina que utilitza per pentinar-se i les prendes ajustades que vesteix no faciliten la circulació sanguínia al cap, la resta funciona perfectament. (...)"

- Crec que us entendreu bé... - va sentenciar la drac en haver llegit la primera part de la descripció, la resta era del mateix estil - i, aquest, qui és?

- No sé, supose que el meu noble corcer.

- No sembla un destrer, més bé un rossí.

- Doncs, sóc el repartidor - va respondre l'acompanyant - ha de signar-me ací, espere que li siga de gust i moltes gràcies per confiar en la nostra empresa. - Va dir amb un to desganat i desmotivat.

- No, no. Jo no li puc signar, l'exemplar és per a la meua companya de pis. I escolte, li puc fer una pregunta, sense ànim de semblar indiscreta... vosté és feliç en aquest treball?

- Jo sóc universitari, treballe en açò per poder pagar els crèdits, que ara amb Bolonya els han encarit molt! - cridà molt enfurit.

Els dies passaren amb la mateixa velocitat en què el repartidor portà el príncep, que va ser vora tres o quatre setmanes. La nova parella reial planificava entre mobles d'Ikea la seua sumptuosa boda per poder consumar el matrimoni i mentrestant, al llit, un d'aquestos dies que la drac es despertava sense diferenciar si era una dia més o un dia menys, perquè no havien dormit en tota la nit, treien el tema a conversa:

- Qué estrany va ser tot! Els dies esdevingueren estranys, la princessa i el príncep visqueren tots dos dins la torre, junts sense cap altra vida social.

- Jo no els veig mai somriure, ni tan sols eixiren a sopar anit al menjador amb nosaltres.

- Tampoc no sabem si eren al castell, no han saludat si han entrat i tampoc han dit adéu si se'n han anat.

- I nosaltres?

- Què?

- Que tot va ser estrany, d'acord. Però per a nosaltres també.

- I tant! Però no esborraria cap somriure dels que he dibuixat des d'aquell dia ni cap rialla que m'has robat. Quina sort que tu també estiguesses allà per acabar de fer-ho tot el més estrany possible.

- I hui que és Sant Jordi... què em regalaràs?

- Hui que és Sant Jordi et dedicaré un conte.

- I la rosa?

- Amable desconegut, li'n regale una cada día.

2 comentaris:

Miss Yuste ha dit...

Uuuh...
Espere que la princesa del castell no es done per al·ludida. M'ha fet gràcia el relat, sí més no, hahaha :)

Ja saps que pots canviar la princesa per una lleona :))))

I hope so.

Una abraçada :)

Anònim ha dit...

What day isn't today?