dimecres, 18 de maig de 2011

Conviccions

Conviccions, o el que podriem anomenar convenciment.

Eixa estúpida cosa anomenada convicció. Eixa estúpida cosa que se suposa que només hauria de ser una idea religiosa, ètica o política a la qual s'està fortament adherit.

Quin fàstic de paraula! Adherit.

I eixes són les conviccions, absurdes i estúpides idees que portem enganxades i adherides, amb o contra la nostra voluntat.

Però amb tot, em sembla molt més preocupant que les conviccions parlen de la religió, ètica o política. Fanatisme, cinisme i radicalisme.

Aixo creen les conviccions. No sabría ben bé dir quina de totes em fa més por.

Jo no tinc conviccions, les vaig perdre un dia, com la vergonya o la por, com el cap o el sentit, com l'entusiasme o l'esperança.

Bé, tal vegada no les vaig perdre per complet, però no tinc res adherit, no sóc incondicional amb les idees.

Sóc partidaria del canvi, i també de les segones oportunitats, del sentit comú i del trellat.
De buscar allò que em fa feliç, i no allò que vaig incorporar com a convenciment.

Tampoc no m'agraden les coses fàcils, i m'agrada desafiar obstacles, crèixer i modificar. Millorar els defectes de fàbrica.

Jo, fa un parell de nits, potser més, passetjava amb un desconegut, o potser no tan desconegut. Passetjava amb una d'aquestes persones que coneixes però amb les que mai no has parlat, de les que mai no t'han presentat però saps qui són.

I era una nit estranya, jo anava sola, feia fresca i els vaig trobar a un cantó.


- Nosaltres també anem cap allá. - Va concluir la conversa que, breument haviem iniciat.


Haviem iniciat una conversa sobre allò que ens unía, aquestes coses que, en un punt de la història va fer que els nostres noms es creuaren, o que només es passaren pel costat, quasi sense saludar. Les casualitats que féren que, ens coneguerem sense haver-nos presentat mai.


I eixa nit, no va ser diferent de les altres nits. Les nits ens donen treva per a pensar, sobretot per a pensar en veu alta, per a semblar menys bojos, per a parlar de coses que, possiblement no parlaries a plena llum del dia.

Passetjarem lentament, durant molt de temps, potser fins les 4 de la matinada. Tots dos vam ser víctimes de les conviccions, ell de les seues pròpies i jo de les d'un altra persona. I sense estar presents, les altres dos persones que faltaven per completar les històries que intercanviarem eixa nit.

Les conviccions no serveixen per a res. Per a no deixar-nos ser feliços, per a lligar-nos a idees que no faràn mai res per nosaltres, per a injectar-nos al cos la por d'intentar aconseguir la felicitat, de sobreposar-se als pròpis convenciments, a deixar-se sorpendre.