dilluns, 9 de maig de 2011

Obla di Obla Da

Un rugit irrompia a l'habitació de forma estrepitosa, i va fer que es sobresaltés sobtadament. Qué dimonis havia sigut això? Un crit des de les estances de baix la va fer estremir encara més. I de sobte, un altre rugit. Sentia aquell molest nus a la gola que no la deixava pronunciar cap paraula, i es sentí presa del pànic.
Ja no sabía quina hora era, ni en quin día vivía, els dies semblaven els mateixos i ja no tenien nom. Estava perduda en un temps sense memòria, sense arrels que seguir.
Desorientada, va començar a suar i a bellugar-se dins dels llençols, sense saber qué podia fer.
Desficiosa i ociosa, escoltant com unes passes s'acostaven desafiants, per l'escala, poc a poc, anunciant la seua aplegada a l'habitació. No tindria cap escapatòria, i de tota manera tampoc tenia forces per fugir. Ressignació, esperar impassiblement el moment.

- Vinga va, que has de menjar alguna cosa.

La seua cara de desolació parlava per ella asoles, però la mare ja s'havia vist tantes altres vegades en aquesta mateixa situació, no fa molt, o potser uns quants anys enrrere.

Va arrupir el morro, tancar el ulls i alçar la barbeta amb gest d'indignació.

- No voldràs que t'ampapusse a estes altures? - va dir la mare, fent gala de les seues típiques paraules de mare.

I aleshores, va posar una cara de peneta.

- Va vinga, que tens vint anys i fas el mateix que quan en tenies quatre!

Resignació, no tenia veu per a dir-ho però quina poca vergonya de mare que després de quasi vint anys no s'haja adonat que odie la sopa!

3 comentaris:

Otto-ta ha dit...

Menja molt i recupera't! que estic esperant que et poses bona per anar a fer-te la punyeta!

Un grapaet de salut Colometa!

Otto-ta ha dit...

Menja molt i recupera't! Que estic esperant-te per anar a fer-te la punyeta

Un grapaet de salut, Colometa!

Miss Yuste ha dit...

A mi m'encanta la sopa! Tot depèn de com es faça però a mi em queden genials :)

Estudia molt.
No t'angoixes.
Recupera forces.
Les meues anignes et saluden.


Muà! :)