dimecres, 15 de juny de 2011

Dotze

Dotze. Com els mesos de l'any. Com les hores del rellotge, analògic clar. Com el raïm de cap d'any. Com els signes del zodíac. Com les voltes que la lluna li dóna a la terra en un any. Com els apòstols. Com els Déus principals de la mitologia grega. Com els ous a una dotzena.

No onze, tampoc tretze. Dotze.
Anys. Però això és molt curt. Mesos? Pot ser. Setmanes? Millor. Dies? Perfecte.
Quatre-mil dies a efectes pràctics. Que sona molt més llarg que "Dotze".

Dies pesats, interminables. Incansables. No, incansables no. Cansar-me em cansen. Sobretot ara.
Comença la lluita fins que acabe de crèixer del tot. Buscar sabates, jaquetes i pantalons que no trobe a l'habitació perquè porta al damunt.

Dotze voltes al dia són les que dic que no la suporte. Quatre-mil voltes són les que parle d'ella. Dotze són les voltes que la mataria. Quatre-mil són les voltes que la trobe a faltar a València i no li ho dic.

Dotze són les espelmes que bufarà hui. Quatre-mil són les voltes que pensaré com de gran s'ha fet.

2 comentaris:

Gregori Samsa ha dit...

Uf! i espera, ara bé quan li fan el mànec
angelets...

onatge ha dit...

Feliços dotze. Dotze somriures, dotze il·lusions, dotze desitjos, dotze llàgrimes de felicitat i de vida, dotze onades al teu mar, dotze...

Des del far bon Solstici.
onatge