dilluns, 18 de juliol de 2011

Jeux d'enfants

Les nits són eternes quan, al poble ja no sabem que fer. I decidim jugar, com si fórem xiquets menuts. De pel·lícules ja n'hem vist moltes, potser massa. I històries tot el món en tenim per contar. Decidim jugar. Per què? De vegades perquè no tenim res millor que fer i d'altres perquè sabem que moure les fitxes i tirar el dau ens fa passar bons moments. Tant o més que de menys bons. Arriscar la victòria quedant-se nu davant de l'altre que des del darrere et pot menjar.
I tot es mou així, menjant a l'altre que deixes amb una fitxa menys i tu contan-te'n vint.
Quedar-te tocat i enfonsat. O donar-se impuls amb l'enfonsament de l'altre.
"Açò ho guanyen els valents".
Em quedaré nua, davant de tu, assumint el risc de que potser em menjes.

2 comentaris:

Kosmos ha dit...

Bon final el d'aquest joc... tinc curiositat per saber la manera de contar vint davant una atractiva fitxa nua.

Felicitats pel bloc!

Miss Yuste ha dit...

Jo sempre vaig de segur en segur... M'agrada arriscar el necessari, quan ja no en queda altra. Que sinó, sempre acabe escaldada. Experiència pròpia.

Un beset, Colometa :)