diumenge, 10 de juliol de 2011

Ni molt ni poc.

Hi han moltes coses en esta vida que no m'agraden o simplement que odie. Però sembla que és dolent fer eixe tipus de coses. Coses com odiar. Però qualsevol persona amb sang a les venes odiarà coses, la que siga per molt insignificant que resulte. Potser algu odie els mosquits.

Jo odie el color rosa.

El color rosa, i les evasives. El to amenaçant i les negatives.
El maquillatge de tres capes de titanlux, els somriures postissos a les fotos i les arracades de perles. Els sostenidors que enganyen. Els cervells buits.

Les frases inacabades i les obligacions imposades.

El tabac i el fum. Els mòbils tàctils. Els productes light, 0%matèria grasa, desnatats, diurètics i dietètics.

L'esperança fingida i el compromís efímer.

Sentir-me enganyada i/o abandonada. Que em presionen.

No obtenir resposta, ni tampoc que no dónen les gràcies.

Les directes i la lentitud. Anar a dormir aviat. Que em desperte el telèfon. Les portades.

No entendre el que em diuen, o entendre-ho i que m'agrade encara menys.

2 comentaris:

wella ha dit...

Jo també odie tant entendre coses que em diuen i no m'agraden que el que faig és no fer cas... però encara no sé si és una bona tàctica.

Compartisc la majoria dels teus odis, excepte el del color rosa. A força d'anys, penes i realitats que no m'agraden, vaig acabar enamorant-me d
'ell.

Colometa ha dit...

Estimada Wella,

caldria lligar totes les coses que no m'agraden, i en aquest cas, moltes vegades entendre el que em diuen i que m'agrade encara menys, sol implicar sentir-me enganyada i/o abandonada.

Gràcies per respondre amb tanta rapidesa el meu crit d'odi envers el món.
Em sent ara, un poc menys abandonada.

Colometa.