dijous, 7 de juliol de 2011

No pense en res. No parle de res. Fa temps que no escric. Fa temps que no tinc res sobre el que escriure. Faig un passeig per les fotos que guarde i amague. Per les coses que solia escriure, per les coses que solia dir, de les que acostumava a parlar.

I ja no queda res, ni molt ni poc. Ja no queda res. Les havia guardat, les havia amagat i les he trobat.

Una nit obscura i no massa freda, amb una sensació farcida de neguit com quan ma mare diu que estic ociosa , sense son i enmig de la foscor salta del llit i descalça camina a les palpentes. Mentre intenta recordar la posició de tot allò que hi havia a l'habitació avança lentament i a la recerca del llindar de la porta es fa un colp al peu amb la pata del llit.

I així és com se m'ha presentat el seu record, com un colp traïdor a la nit, nua despullada amb l'actitud confiada.