dilluns, 22 d’agost de 2011

My Sharona

I va tancar la porta del cotxe.
Es va adreçar els cabells i va ajustar l'espillet per pintar-se els llavis mentre ell obria totes les finestres.
Va engegar el motor i aquell vell cotxe va rugir abans que la pols que alçaren les rodes dibuixara un tel per a que escaparen. Eren ells dos fugint del món, com si fòren Thelma i Louise. Però ell no era en absolut una dona. El va pujar perquè era un bon tio i a més era un tio elegant. Eren ells dos fugint d'un món que no tenia lloc per a ells.

- Per què m'has triat a mi per a fer aquest viatge? - li va preguntar mentre feia una calada al cigarret.

- Sempre llueix portar un tio ben plantat de copilot.

Les coses havien canviat molt per als dos i ja no suportaven més la realitat en la que vivien. L'únic que no havia canviat era la música, una mirada i un somriure de complicitat van ser suficients per a que començara a sonar la ràdio mentre accelerava.

- Oh my little pretty one, my pretty one...! - va començar a cantar entre calada i calada.

- Saps què? M'havera encantat que algú me l'haguès cantat una nit sota el meu balcó.

El cotxe s'allunyava cada vegada més del cigarret que ell havia tirat des de la finestreta al mig de l'asfalt, i el cigarret es consumia lentament mentre ells dos planejaven quin tipus de vida encetarien fora d'aquesta ciutat.