dimecres, 7 de setembre de 2011

Camins

El temps ha passat però jo continue ací parlant de les mateixes coses, del temps potser. És una cosa que no em lleve del cap: que el temps passa. Pot ser que siga també una cosa que no assumisc, i que per això repetisc tant.
Em negue a que el temps haja passat, a que no puga tornar enrere mai més. I m'odie per això, i odie la vorera que xafe, perquè ella sí que és la que era abans, i odie aquell bar on vam pendre aquell café, encara que tu prengueres una cervesa i jo un té.
I m'odie a mi per no ser la mateixa, per haver canviat, per voler fugir del que era abans, m'odie per no haver canviat tant com volguera, m'odie perquè a pesar del temps em podries reconèixer perfectament i m'odie perquè a pesar d'haver canviat tu pensaràs que no ho he fet, perquè camine per la mateixa vorera que abans i que ara odie.


Odie les espelmes que solen haver als aniversaris, sobretot si és el meu. I sobretot si les he de bufar jo. Les odie sobretot si en acabar-les de bufar sentencie que m'he tirat un any a l'esquena, i que no tornarà tampoc. Odie l'any que acabe d'encetar, que està plè d'incertesa i buit del que solia ser jo. L'odie perquè l'hauré de viure sense gana. L'odie tant com aquest passat i menys que el vinent.

8 comentaris:

wella ha dit...

Què bonic i què trist alhora. Però no t'odies per adonar-te de que el temps passa, soles les persones amb una sensibilitat especial ho fan i aquelles que la tenen encara més especial patixen per això. El temps es una gran condemna però també una gran salvació. Espere.

PD: et va fer mal el tatu del peixet? és molt guapet.

Gregori Samsa ha dit...

Colometa,xata, si et passes el dia odiant, et passarà el temps volant..
pren-t'ho amb calma

salut i peles

onatge ha dit...

Colometa com et diu el Gregori, odies massa o massa poc, però deixa d'odiar i VIU! No t'ha d'importar si pensen que has canviat o no. Has de ser tu. Viu!

Des del far una abraçada amb barretina.
onatge

Colometa ha dit...

Estimada Wella:

És una gran veritat això: " El temps es una gran condemna però també una gran salvació." Jo també ho espere, com els xiquets esperen el Nadal.
Però fins que es convertisca en la segona cosa que has dit en passará, malauradament, molt, molt més.

El peixet? Menys del que pot semblar...

A Gregori Samsa:
per algun motiu que encara desconec et deixes caure per ací tot i que puc percebre que eres una persona àcida i que no acaba d'encaixar bé amb l'estil que tinc al blog, però he de confessar-te que m'afalaga que, encara que siga a la llarga, em deixes alguna cosa. Intente no passar-me el dia odiant, però quan més atenció pose al que m'envolta més compte de la estupidesa que pot haver enlaire, i per tant, és inevitable que m'odie a mi mateixa com a mode de no posar una bomba per rebentar-ho tot.

Misteriós Onatge:
El que faig, ho faig per retrobar-me. És cert que així visca un poc menys, però serà l'única manera de viure una mica.
Reprimir eixe odi, encara que siga cap a tu, el concentra i l'amuntona fins que cresca tant que haja de rebentar i això em fa molta por.
Crec que per a viure he d'apendre a odiar i acceptar que no puc no odiar res. Desfer-me'n de tot l'odi que em queda i seguir la marxa. Però per a això primer l'he de traure, com qui trau el fem al carrer.

Gràcies per l'abraçada, te'n envie una sospirada des de la platja.

Kosmos ha dit...

Has escrit una entrada molt contundent, plena de força, dirigida en totes direccions, com la metralla d'un explosiu plàstic.

Necessitaves desfer-te de l'amargor, i al escriure has aconseguit -almenys en part- l'objectiu. Escriure és de vegades com un canó que dispara malestar. Però també has de saber que l'efecte del canó depèn del projectil que utilitzes.
Aprèn, entre tanta merda com hi ha al voltant, a distingir allò més bell, allò més bonic, i dispara-ho sense por.

En definitiva tu eres la que interpreta l'entorn, la teua ment és la que et diu com t'has de sentir. Aprèn a traure profit d'ella, és la teua millor aliada, encara que de vegades semble ser la teua pitjor enemiga.

Si m'ho permets, m'agradaria compartir amb tu algunes seccions del meu bloc, entre elles "Amor", "Filosofia", i especialment "Matthieu Ricard". Espere que en tragues algun profit d'elles.

Una abraçada molt forta, Colometa.

Miss Yuste ha dit...

M'agrada en nou disseny, però hauré de dir que aquest nou estil súper-emo no em mola gens, Colometa...

Saps? Fer anys és una meravella perquè ens recorda que som vius i aquells que es van perdre pel camí. Somriu cada any que els tornes a fer. I tot el camí que fas no és temps desaprofitat sinó que t'estàs buscant a tu mateixa.

Per a trobar-se, és precís perdre's alguna vegada. Sé del que parle.

Un bes, reina :)

Kosmos ha dit...

No ens ha d'afectar això de "complir anys". En definitiva, només contem les voltes que donem al Sol muntats en aquesta bola anomenada Terra. És quelcom cultural. Pot significar una bellesa, o una xorrada, o pot semblar-te indiferent, depèn de tu.

El Temps, com a dimensió, és una simple il·lusió. És un procés mental que té lloc per tal d'ordenar linealment els canvis que percebem. Pensa: com saber que "ha passat el temps" per a un objecte que no pateix canvis?

Colometa, no som vells ni joves, la joventut i la vellesa són conceptes que impliquen una desesperació malaltissa per "l'aprofitament del temps".
El que som no ve determinat pels anys (pel temps), sinó per la qualitat i grau de transcendència de les nostres experiències, és a dir, dels nostres canvis i dels que percebem.

El que ens cal és existir en calma, en tranquil·litat i en pau amb nosaltres mateixos. Amb això, ja poden dir-nos que "tenim" 6 anys o que en tenim 74. A la fi, l'edat també ve determinada per simples convencions culturals, és un simple número.
Oblida't de la presa, desfés-te de qualsevol obsessió moderna i del fals "carpe diem" juvenil, són mera distracció. Ens cal assaborir la vida amb lentitud.

Un abraç!!!

Colometa ha dit...

Apreciat Kosmos:

m'encanta que les teues reflexions sobre el meu post siguen inclús més llargues que el propi post, i he d'agrair-te que m'ajudes a reflexionar sobre allò que en certa manera em preocupa. Sempre va bé veure altres perspectives del mateix tema i des que el vaig escriure estic intentant veure les coses d'un altra manera.
Sent no haver respost abans, però des que ha començat el curs he anat de cap i no he tingut accés a aquestos indrets.
Promet passar-me per les teues seccions recomanades :)
Un abraç ben fort i ben gran!