dissabte, 15 d’octubre de 2011

El raig

Que les coses canvien és inevitable , de la mateixa manera que canvien les hores al rellotge i amb elles, la perspectiva amb que mirem les coses. Les coses que sense avisar també canvien, venen o se'n van. I tot sense anunciar-ho, silenciosament com un lladre , com un lladre que mentre dorms s'emporta la meitat de la teua ànima.


I al despertar, només podem aprendre a viure amb el que ens queda i amb allò que anirà entrant per la finestra.
Com un raig de llum , com la calor que ens deixa a la pell i ens aclapara , i aleshores decidir si deixem que ens acompanye o tancar la finestra per a que no torne a entrar.

2 comentaris:

Carolaina ha dit...

Per molt que tanques la finestra, les coses canviaran igualment. El millor es enfrontar-les i viure el moment

mq ha dit...

obrir els somnis
a la línia de la foscor
i així compartir
amb els lladres de sentiments
el 100% de vida
cada nit
salut!!