dissabte, 26 de novembre de 2011

Omplo d'aire el cos

Ama i senyora del que calle i d'allò que només sé jo. Ama i senyora del que sent en cada moment. Ama i senyora del que els meus llavis pronuncien i d'allò que passa per la meua ment. Ama i senyora dels moments i minuts que visc i compartisc. Ama i senyora dels records que guardaré sempre d'aquestes coses.

 La vida està plena de coses dolentes i de coses bones també, i abans de caure estendré la meua mà i sé que sempre tindré algú que no em deixarà al terra. Sense donar treva a que els obstacles em fustiguen, faré una marca a la meua pell i els allunyaré tan prompte com siga possible. L'impremta que quedarà servirà per recordar els indrets als que no hi vull tornar. I al final del camí seré una dona, una dona plena de cicatrius però amb un somriure i la satisfacció de no haver perdut el temps.

 Una ànima que vola enmig de sensacions.



1 comentari:

Administrador ha dit...

M'ha agradat molt aquesta publicació, Paula! Segueix així. Un petonet