divendres, 2 de desembre de 2011

Carrers


El carrer és el que et queda quan no queda res, però el carrer és el que passeje sota la pluja amb la maleta en una mà i les crosses en l'altra. L'aigua em cau a sobre mentre m'arrastre per l'andana del tramvia i em regalla per la cara. Arrosegue el peu dret sota la pluja, el peu i totes les coses que em donen voltes al cap. El temps que s'esvara com les gotes que es precipiten sobre el terra, el temps que s'escapa, el temps que no em queda per fer-ho tot. Jo i tot allò que he de fer, jo i tot allò que deuria de fer. 
Fa dies que rumie, camine entre branques, branques que vaig apartant poc a poc, fins que, de sobte, en solte una abans d'hora i colpeja sense avisar en tota la cara. Supose que és com créixer de colp. Supose que a tot el món li passa, abans o després. Aquest és el meu moment, tal vegada deuria haver passat abans però ningú no tria el moment en que arriben les coses. 
Espere a la parada, com qui espera que les circumstàncies li criden a la porta, com un repte. La pluja no deixa de caure i els cotxes desafien la seua trajectòria tallant-los el pas fins l'asfalt. 
Passe la mà per la finestra de l'urbà i veig com m'allunye de les Torres de Serrans, deixant València enrere i emportant-me un petit perfum de somriures que he anat arreplegant al llarg de la setmana entre totes les branques que m'han pegat a la cara. La satisfacció d'haver fet feina ben feta i la consciència de que encara en queda per fer. I pensar que, no només he arrancat algun somriure per endur-me'l a la butxaca sense que ningú se'n adone, guardar-lo al calaix de la tauleta de nit i pensar que no ho sap ningú més. Trobe en falta alguns dels meus, que algú ha furtat sense demanar permís, i de la mateixa manera espere que tampoc es note que ara en tinc menys. Sembla que, finalment abandonem la ciutat per respirar un aire diferent, i tant fa un pam de kilòmetres més avall que un pam de kilòmetres més amunt. Aquesta sensació no m'abandonarà. 
Carrers, que potser un dia, sense maleta, sense crosses i sense totes aquestes coses, passejaré amb tu. El carrer és el que em quedará si em quedes tu.