dilluns, 12 de desembre de 2011

Un trosset

Un sorollet, com una llum enmig de la foscor. No tant com per sentir-me volar, però si un trosset. Com fer un mosset a una pastilla de xocolate sense obrir, com la llum del sol quan ixes mullada de la mar. Com arribar amb les ungles a la part de l'esquena que pica, com olorar pel corredor alguna cosa bona per sopar. Com la cridada perduda al mòbil, com el matí del 5 de gener. Com guardar recelosa l'entrada d'un concert acabada de comprar, com pessigar dels plats de la taula abans de sentar-se a menjar. Com olorar les pàgines d'un llibre abans de llegir-lo, com el somriure que ve abans de la rialla.
No tant  com els teus dits recorrent-me la columna vertebral, no tant com convidar-te a casa a sopar, no tant com escoltar la teua veu ací a prop, no tant com ensumar el teu perfum, no tant com riure amb tu. Però un trosset sí.

1 comentari:

Angel Bublé ha dit...

Com la mirada que precedix al primer bes.
Com la caiguda de la primera fulla a la tardor.
Com el puro que acompanya a un wisky sol.
Com la primera linea d'aquesta entrada.
Xicotetes coses, trossets que son mol grans.