dimarts, 10 de gener de 2012

Estats de Benestar

Jo vaig sentir com si un baix fera retrunyir el terra, però estàvem sols i el silenci envaïa el pis. 
Dos tasses de té a la taula del menjador, abandonades quan vas decidir seguir-me pel corredor.
Ens trobàvem allà a la llum del flexo, només la teua mà contra la meua i la perplexitat de no saber si mirar-te als ulls o no. 
Una estufa intentant escalfar la tensió del moment, intentant esborrar el fred del carrer.
Tu i el teu riure nerviós, tu i la teua posició rígida. Em recordes un poc a mi, tot i ser un món totalment diferent.
Passetjar Benimaclet per la nit, com feia tant de temps que no feia, veure que continues igual i que com jo, ja fas tard a tots els llocs on has d'anar. 
Un somriure que diu bona nit mentre el semàfor es posa en verd i les rodes del teu cotxe blau acceleren, fent que s'allunye fins perdre't en la solitud de l'asfalt.