divendres, 27 de gener de 2012

Por


La por és un sentiment que tothom ha experimentat abans o després, encara que no necessàriament real.

Témer alguna cosa, i preparar la reacció a allò temut.  Això és el que, mirant el got mig ple podem traure de la por. Però no és només l'única cosa bona que puc apropiar-me.


La por és desconfiança, terror o pànic. He après a no desconfiar, a deixar-me sorprendre, per a bé o per a mal, però a sorprendre'm al cap i a la fi. Amb els anys reconec que és més difícil aconseguir açò en mi, però sempre hi ha algú que té un truc amagat per a fer-me aprendre una cosa nova o donar-me una història nova que contar. 

Històries que acostume a contar quan explique la meua vida, històries que m'han fet ser qui sóc, històries que havera triat no viure però històries també que ara no vull oblidar. Per a bé o per a mal estic escrivint una guia de supervivència o d'errors comesos. Històries que ara ja no tinc la necessitat de repetir. D'aquestes històries recorde perfums que aconsegueixen extasiar-me i que em quede com a part bona de aquestes cròniques viscudes. Memòries que passen a ser anècdotes.  Anècdotes que no acostumen a fer-me experimentar el terror ni el pànic. 

És un repte fer-me passar por, m'agrada passar por. Em fa pensar que puc perdre alguna cosa, em fa pensar que tinc alguna cosa que mereix la pena no perdre. I això m'agrada.