dimarts, 3 de gener de 2012

Seguirem

Supose que ve a ser com celebrar anys, jo no em sent diferent. Ni les coses pinten molt diferents, ja no sé perquè escric. No tinc res que contar, o almenys no tinc res que vulgues escoltar. Tampoc res que vulgues saber. Si no ens tornem a veure, m'agradaria que saberes que estic allà on em vas deixar, o almenys fins que deixe el terra que ara xafen els meus peus, cansats ja de caminar en cercles. 

El foc es belluga dins de la xemeneia i jo li faig companyia mentre observe l'escena. És més o menys el que tractava d'explicar-te. Sense proposar-m'ho, he après a sentir goig de coses menudetes, de fotos com aquesta.


Un grapat de kilòmetres amunt o avall, tots junts ens movem. I no crec que celebrem només que un any nou comença, celebrem que un any més ens podem reunir tots junts com ja fa tants anys. 

Sent alguna cosa, alguna cosa entre nosaltres que es belluga igual que el foc que escalfa l'habitació i s'escolten les rialles que plenen els primers moments de l'any.
Els somriures viuran per sempre a aquella foto, d'un any qualsevol, que com els passats vam celebrar tots junts. 

4 comentaris:

wella ha dit...

Jo tampoc tinc res -o res nou- que contar, ni res que vulga escoltar, ni res que vulga saber. Però tu expliques molt bé com em senc, així que vull q sàpies que estem juntes en este silenci.
Un abraçada gran

Colometa ha dit...

M'ompli de goig veure que encara et deixes caure per aquestos raconets!
I sobretot, que m'escrigues. No oblides mai que si em vaig decidir a escriure en un lloc com aquest va ser per tu, tu que amb les teues paraules també descrius quasi al mil·límetre les sensacions que he viscut.
Que aquest any estiga ple de moments tan bons que no pugues deixar d'explicar-los a arran de terra.
Una forta abraçada!

Anna Saus ha dit...

El primer paràgraf es mereix un 10. Un 10 senyors, un super 10!

Anna Saus ha dit...

El primer paràgraf es mereix un 10. Un 10 senyores, un super 10!