divendres, 9 de març de 2012

Només el temps


Isc de classe quasi sense alè, no vull fer tard però tampoc arribar massa prompte. A les portes de la facultat faig una parada: contemple la casa que m'ha acollit durant estos tres anys i pense que, m'agradaria estar-ne molts més. Mire la gespa i mire els bancs del jardí que un dia van ser nostres. Torne a fixar la mirada en el rellotge i entre decidida pensant que és el moment just per fer-ho, em dirigisc cap a deganat i darrere de mi apareixes tu. 
Sembla que serà un dia perfecte, ha eixit el sol i has vingut. Et mire i em sembla que no ha passat el temps. Han passat tantes coses des de l'última vegada que podriem haver sentit que erem un parell d'estranys en un mateix corredor. Però estaves allà, et mirava als ulls i sabia que no podia eixir malament. 
Els minuts al teu costat em passen més depressa que en qualsevol altre lloc. Diguem-ne que van ser els cinc minuts més ràpids de la meua vida i vaig haver d'eixir corrent cap a l'Aula Magna.
Ara era jo qui estava allà dalt, i veia com badallaves. Em feia gràcia pensar que ho estaves aguantant només per mi. I de sobte van pronunciar el meu nom, i tu vas dibuixar un somriure que em vas contagiar.
La responsabilitat de ser una veu, de començar alguna cosa que, sense saber massa bé com funciona, hauré de fer funcionar.
Em passen el micròfon i la meua veu sona pels altaveus, una veu que no acostume a sentir però que ara haurà de ser escoltada. Des d'on estàs segur que perceps com el cor em batega més ràpid i com em crema l'estómac. I et rius quan m'escoltes dir que estic tranquila amb lo nerviosa que em veus. El matí acaba i tu, com sempre, te'n tornes a la parada de Machado. 
Tot és com sempre, tot és igual, només tu i jo hem canviat i només el temps dirà.

.

2 comentaris:

wella ha dit...

Sort que tu, almenys, tens el temps.

Angel Bublé ha dit...

"Tempus fugit"
"Sed fugit interea fugit irreparabile tempus"