dilluns, 23 d’abril de 2012

Sant Jordi

La nit ha xopat Benimaclet i els fanals il·luminen els carrers, les portes del balcó ja estàn obertes i l'aire fa ballar les cortines.
Fa temps que no em regale un llibre. Crec que mai m'han regalat flors si oblide aquell clavell d'una nit de falles que encara guarde dalt de l'armari. Crec que mai m'han regalat cap llibre si oblide aquell que vaig deixar en un caixó per convèncer-me que estava perdut .



La solitud de la llum de la lampareta i l'obscuritat del corredor, del corredor i de casa sencera.
I en aquesta pau no puc evitar sentir-me nerviosa.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Vols dir que no has tingut una relació en cap xic que te regalara un llibre i/o rosa? Aml lo interessant que parèixes

Miss Yuste ha dit...

Els nervis són bons en la mesura exacta; massa ens provoquen no prendre decisions adequades i en la seua absència, acomodar-nos i sorprendre'ns malament després.

Utilitza aquests nervis per fer el que et demane el fetge en un moment donat. Aprofita'ls per aconseguir tot allò que et proposes.

PD: Els llibres i les roses arriben quan menys ho esperem. Sinó que m'ho diguen a mi.

PD2: Espere que la setmana vinent tingues un lloguet i vaig a ta casa.

Anònim ha dit...

No hem digues que no has eixit mai amb cap xic que te regalara un llibre i/o una rosa. M'estranya que una xica tan interessant i sensible com tu no haja conegut un xic tan bo com per a regalar-te algo així.

mq ha dit...

fins aquí arriben
pluges noves
brises
vents perfumats
aigua amara
xopa
dolça i salada
fàcil infusió
olorant tacte banyat
cos transpirant
sense saber
sempre arriba
salut estimada