dilluns, 18 de març de 2013

La vida balla descalça

El cel gris. Un dia que no sembla de falles. Gens de ganes. La intenció de ploure.
Sentir que estic com el temps. No saber qué fer, qué dir, on anar.

I tu, agafes i te'n vas i jo em quedo amb un pam, dos pams, tres pams de nas.




I diga'm si tu te'n vas...

2 comentaris:

Isabel Sánchez Carchano ha dit...

No et preocupes per res, estimada Colometa. La primavera està al girar el cantó, els dies tornaran a ser assolejats i tu sabràs de nou què fer. Segur.

Una abraçada.

ferran ha dit...

Colometa, tu no et capfiquis que la vida no s'acaba ací.
Molt bona cançó.

Un bes molt fort (t'escric en valencià tot i no ser valencià)