dimarts, 2 de juliol de 2013

Still loving you

Les balades no m'agraden, millor dit, no acostumen a agradar-me, més bé m'adormen. Però. Sempre hi ha un però.
Grups de rock, quan un grup de rock fa una balada, sempre són cançons genials, que superen de passada i amb els ulls embenats qualsevol dels milers i milers de balades d'altres grups i cantants que s'identifiquen més amb aquest estil.
No dir per dir, ni fer per fer.
Ser natural, no forçar res. Sentir les coses que es diuen, les coses que es fan. Eixe és el secret.
Les coses que es fan per costum acaben per perdre el seu sentit i el seu significat. I sobretot, perden el seu valor. El costum sense el sentiment no val res. Res.


4 comentaris:

Lenitiu ha dit...

xè, ara que ja no puc votar... només em queda dir que m'encaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaanta esta cançó.

sí, jo també l'escenitze xD

mq ha dit...

sense sentiment
no és tan sols una rima encertada o una mètrica adequadament rítmica...
no és només un argument original o una història ben defensada...
sense sentiment
t'envio una abraçada farcida de sentiments

mq ha dit...

no és tan sols una rima encertada o una mètrica adequadament rítmica...
no és només un argument original o una història ben defensada...
sense sentiment no val res
res
res
t'envio una abraçada farcida de sentiment

Alba Cabañero Espí ha dit...

tens raó!com el rock no hi ha res...si extremoduro canatara una balada no ens donaria gens de son!
et seguixc!!besets

http://pairheels.blogspot.com.es