dilluns, 16 de setembre de 2013

Vacances

De vegades, a la nit, quan he de dormir el meu cap comença a funcionar, més depressa del que sol fer-ho al llarg del dia. I jo, que sóc com una mica consentidora, no el faig callar, no l'envie a dormir. Li permet que puga obrir aquella serie que li abellix veure o posar aquella cançò que se li acaba d'antoixar perquè fa molt de temps que no la sent. 

L'estiu em fa major. Bé, no em fa major, em faig major al llarg de l'any i quan arriba l'estiu formalitze la situació amb un pastís. No m'agradava massa la idea, però els pastissos sí. Tot i que, prove de fer-los i no queden com jo voldria, tot i que no estiguen a punt per a quan jo voldria. L'aniversari per a mi, més que els ciris, més que el pastís, més que sumar un any, més que sentir-me vella és, una excusa per reunir-me amb la gent que m'estime, que m'han fet una petjada a la vida, que hi segueixen en ella i que vull que s'hi queden molt de temps més.

De tota manera, en vacances s'hi poden fer totes aquestes coses. Donar-se algun gust de tant en tant, d'aquestos que no fas de normal. I sobretot, si a les vacances no els queda estiu. No queda calor, no queda basca, no queda sol, tot i que, de tota manera no se m'havera notat.

Vacances de música als auriculars, i de lletres impreses a les novel·les que trobe per casa. Vacances de setembre. Vacances que espere que acaben prompte.