diumenge, 12 de gener de 2014

Cicles

- Tú escribías, ¿verdad?

Aquella pregunta em va caure com una gerra d'aigua freda. Una innocent i estupida pregunta em va colpejar com una gavinetada. Però havia estat encertat. Escrivia, passat.


- Ah bueno, y ¿por qué has dejado de escribir?

De les millors preguntes que m'han fet mai. No sabria dir si vaig deixar d'escriure per fugir de mi o per retrobar-me. Tampoc no sé perque vaig començar a fer-ho, i per tant, no sé que és allò que em faria tornar a escriure de nou.

Aquella nit vaig parlar de cicles, de temps, de renovació. Supose que és del que sempre parle quan estic fugint. Allò que em permet donar-me un temps, un espai de reflexió però aquesta vegada... no sé. S'estava allargant massa. Potser no tornara a escriure mai més.

- Escriure és com... com despullar-me.

Ja no vull despullar-me mai més? Estic disposada a que s'esborren en el temps totes aquestes coses que pense? aquestes que durant tant de temps m'han fet crèixer?

Sonava tan típic allò de reinventar-se que perdia tot el sentit retornar al tema però... reinventar-se consistia en això mateix, canviar allò més superficial, buscar les peces que millor encaixen en l'ací i l'ara que estic visquent però sense perdre l'essència.

Permetre's tornar a uns inicis que semblaven tan llunyans i ser capaç de mirar-los amb altres ulls, amb les noves peces.
Rellegir un llibre oblidat amb la mateixa il·lusió de l'olor al paper nou.
I sobretot, no deixar d'escriure per tal de buscar futures peces millors.