dissabte, 23 de maig de 2015

El Karma és una stripper.



"Karma" és l'episodi 154 de 'HIMYM'.
Un dels meus objectius a la vida, és poder creure en el karma. Que sembla estar molt de moda però que les dones majors del poble fa anys que ho prediquen: “¡cascú té el que es mereix!” o “el temps ja el posarà en el seu puesto”.
No m’he les he cregut mai, pobres dones. Ni cadascú té el que es mereix, ni el temps posa a la gent en el seu lloc. I en cas de que es referisquen al nínxol no li trobe el trellat, si el final ve a ser el mateix tant si fas bé com si fas mal.
Sé que si li diguera a ma mare obertament que no estic convençuda de que existeix un Déu, probablement li agarraria un patatús. I ja ni parlem de creure en un altre Déu que no és el seu. Segurament em desheretaria. Encara que no hi ha gran cosa que jo puga heretar.
Però la dona està per damunt de Déu, de la idea d’aquest Déu masculí, del pare bò que blabla, ja sabeu. Jo ja no ho recorde. Jo crec en les mares, crec que si hi ha un Déu, no és un Déu, és una deessa, i que pobra té una paciència infinita.
El canvi climàtic, la corrupció, l’especulació de terrenys, l’especulació financera, els desnonaments, la violència de gènere, les guerres, el terrorisme, la pobresa, la fam, la prostitució. Penseu-ho.
Jo pense en una mare, en la mare de tota la gent que té a vore amb totes eixes coses, i pense també en la meua, en ma mare. Senyor si foren fills seus. Pense en les mares a les platges que peguen crits per a que els nanos no s’ofeguen, i en les mares que el que no et menges al dinar t’ho guarden per al sopar, les mares que t’amenacen amb fer-te menjar allò que pretens bossar, amb les mares que et fan posar-te una jaqueta abans d’eixir de casa, i les mares que et boneguen a tu i al teu germà perquè vos haveu barallat.
El món deuria estar governat per mares. I sobretot, si hi ha algun Déu, deuria de ser una mare també, amb les seues tècniques pedagògiques i tot. I això seria el karma, la mare que no et deixa eixir a jugar perquè t’has carregat la finestra amb el baló. Però no.
El món està ple de gent, i que ningú em malinterprete, de gent que és imbècil. I ja està. I ja ho he dit. És així. Hi ha gent bona que és una desgraciada tota la seua vida, i gent que triomfa en la vida sent un malparit.
I no és que jo tinga un mal dia, és que treballe d’observadora. I he tingut el plaer d’observar com quan més mala bava tens, millor et pinta tot, i que quan més lletjos són els teus comentaris més et somriu la vida. Jo crec que és que la vida es descollona de l’animalada que acabes de soltar. I per això li caus bé. La vida és igual de roïna i té el mateix humor negre.
Jo m’imagine davant un bou, amb les meues millors intencions de pau anunciant que he decidit fer-me vegana i desitjant que ens fem una abraçada. I el més probable siga que li la suen les meues bones intencions i que m’envestisca. Així, de bon rotllo tot.
I aquesta és la meua idea del karma. Del karma, i de tots els hippies que m’he trobat a la carrera partidaris de la pau i l’amor. Tenen molt bon parar eixos xics, però és que crec que jo sóc de geni curt.