dimarts, 1 de setembre de 2015

Karma, Drama.

Una puta stripper. Vos ho jure. Amb els anys jo pense que el caràcter se m'ha fet agre. Molt.

Recorde com fa ara... sis anys. SIS! Que vaig xafar la universitat per primera vegada i com d'innocent era. Supose que és l'any al que més recurrisc. Un any de grans trobades i grans descobriments que canviaren per complet la meua vida. Fins fer-la infinitament millor a dia de hui, tot i tindre tan lluny a eixes persones que es van contenir per no pegar-me una bufetada a la cara.

No tinc ni idea de com no ho van fer.

Supose que això és el que ma mare deia quan tornava a allò de, la teua família sempre estarà, en els bons i els mals moments. I pense que si ho estan és perquè no els queda altre remei, t'han parit i t'han criat, i bé, a aquestes alçades de la història doncs tira i avant.

Però, i la gent que no? Aquella gent que t'has trobat pel carrer, o en aquest cas en una facultat maleïda, que en algun moment els has suposat una completa i absoluta desconeguda?

Caldria fer un escàner de com d'imbècil estava i allò més lògic havera estat abandonar-me en qualsevol cuneta, o en aquest cas, en qualsevol treball de grup o examen. Que quina mandra devia fer-los pensar que jo continuava allà.

Tot i això carregaren amb mi i amb totes les meues taretes. Supose que perquè no vaig tardar en anomenar-los amigues i desfer-se de mi potser els haguera partit, un poc, el cor.

Amigues que més que en els bons moments, han estat sobretot en els més roïns. Estimant qui jo estimava, encara que no sempre. Però odiant qui jo odiava, incondicionalment.


Amigues són la família que escolleixes.
Haveu fet que els 24 continuen igual de fantàstics, tot i que acabat convertint-me en una drama Queen.